Script

Cada sortida de transacció porta un xicotet script — un script de bloqueig — que planteja una pregunta, i qui la gasta ha d'aportar un script de desbloqueig amb la resposta. La forma clàssica demana una firma d'una clau concreta: demostra que controla esta adreça i pots gastar. Scripts més elaborats poden exigir diverses firmes, un retard de temps o la preimatge d'un hash.

Bitcoin manté deliberadament el seu llenguatge diminut i no complet de Turing, de manera que els scripts sempre acaben i no poden córrer per sempre ni consumir memòria. Veuràs les formes comuns escrites com P2PKH, P2WPKH i P2TR — pagar a l'empremta de la clau pública, la seua versió SegWit i la versió Taproot —, que són només respostes distintes a la mateixa pregunta de qui pot gastar açò.